La Casa Golferichs aplega una jornada de debat i reflexió econòmica en clau Barcelona partint de les experiències cooperatives de la XES, Coop57, Som energia i la del seminari d’Economia crítica Taifa.

El passat dissabte 31 de maig la CUP de Barcelona convocava a les primeres jornades de debat de la campanya “Recooperem l’economia”. Una campanya presentada el passat febrer en una conferència de denuncia a la “Marca Barcelona”, i que amb aquesta jornada pretén identificar els fonaments d’una “estratègia econòmica per Barcelona basada en l’economia social i solidària i la municipalització dels sectors estratègics en el desenvolupament local”.

En la primera de les conferències Jordi Estivill i Ramon Pascual situaven el debat en la lògica de desenvolupament de l'economia social i solidària i en la reflexió al voltant de la governança públic-cooperativa en el desenvolupament econòmic local. 

· Jordi Estivill, membre de la Xarxa d’Economia Solidària, introduí l’estreta relació entre el desenvolupament local i l'economia solidària. El desenvolupament local es classificar en tres generacions: la 1a caracteritzada per impulsar mesures de dalt a baix i per inversions, principalment, en infraestructures; la 2a comença a pensar en els recursos del propi territori, en la influència del discurs professionalista i de dinamització del mercat de treball, on l'Ajuntament passa a ser l’únic actor rellevant per a la transformació; finalment la 3a es caracteritza per la confluència dels actors locals (tant públics com privats), per la confluència entre l'economia i l'àmbit social, per la sostenibilitat i per donar protagonisme als moviments i les associacions locals. És en aquesta tercera generació quan es pot comença a parlar d'un vincle entre el desenvolupament local i l'economia solidària. En aquest sentit, l'economia solidària per trobar-se amb el desenvolupament local ha abandonat el corporativisme, ha valoritzat la seva vinculació amb el territori, ha passat d'una democràcia interna a una democràcia participativa, i ha comprès millor el significat de la transformació social. Aquesta relació s’ha de passar a comprendre ja no com a una suma d’unitats, sinó com l'articulació d'unitats en xarxa entre diversos actors.

 
· Ramon Pascual, membre de Coop57, introduí primerament la manera de funcionar de la cooperativa (per una banda, diferència entre estalvi i crèdit, necessitat d'adreçar l'estalvi de la societat a crèdit per a l'economia solidària i, així, poder transformar la societat; i per altra, la importància de demostrar amb petites experiències que es pot canviar l'economia, i de manera autogestionada i col·lectiva). En la intervenció va posar de relleu que l'economia local i el seu desenvolupament han de basar-se en el teixit associatiu, l'estament financer i el paper definit de l'Ajuntament. En el seu cas, decideixen no demanar diners a l'Ajuntament sinó facilitats de normativa o de pagaments. Parlen d'algunes iniciatives en marxa com per exemple el fons Germinem, els avals mancomunats, el mercat social i els habitatges de propietat col·lectiva, en règim de cessió d'ús (a 75-90 anys), a un cost assequible (30% renda disponible de l'unitat familiar) i finançats mitjançant l'economia solidària. 

En la segona sessió Francisco Ferrer, Judit Casas i Jordi Estivill plantejaren reflexions i estratègies al voltant de com desenvolupar a l'Ajuntament les dinàmiques que es practiquen des de l'economia solidària i el cooperativisme. 

· Francisco Ferrer, membre del Seminari Taifa, introduí la rellevància del context present en relació a plantejar eines i orientacions en el desenvolupament econòmic local des dels ajuntaments, contemplant les possibles intervencions polítiques a fer. Unes intervencions que s’haurien d’articular en base a les sobiranies vinculades a les necessitats bàsiques de la gent (alimentació, transport, energia, habitatge, educació...), la configuració dels models de producció, dels models de control social i, finalment, de les alternatives reals ja existents a dia d'avui al territori. L’economista també afegir que si els governants actuals no estan respectant la legislació i la normativa vigent, tampoc tenim perquè limitar-nos a fer-ho nosaltres si entrem a governar. 

· Judit Casas, membre de Som Energia, introduí la situació de l'energia elèctrica actualment caracteritzada per: transport (en mans de Red Eléctrica Española), distribució (mercat no liberalitzat, 95% d'UNESA) i comercialització (liberalitzada). Des de Som Energia s'aposta per a la reapropiació de la producció i el consum (principi i final de procés) amb energia 100% renovable. En aquest sentit, el plantejament de l'Ajuntament en l'àmbit de l'energia elèctrica hauria d’orientar-se en la inversió en eficàcia i estalvi (adequar les instal·lacions i exercir un control sobre els subministraments donats d'alta), inversió en energies renovables i petits centres de producció de proximitat abaratint en transport, remunicipalitzar la xarxa elèctrica (ara d'Endesa, però abans era pública; seguir exemple de Centelles) i aplicar la desobediència solar, en relació a les noves lleis del sector.

· Jordi Estivill, membre de la Xarxa d’Economia Solidària, ara explicà diverses iniciatives concretes que es podrien traslladar a l'àmbit municipal: com el “balanç social”, el “mercat social” i la “Fira d’Economia social i solidària”. Concretament el Balanç Social, que calcula el valor social afegit més enllà de l'econòmic, serveix per a l'autoaplicació (i, per tant, per a la diagnosi) i, alhora, per a tenir una radiografia del conjunt de l'economia solidària. Ara mateix ja l’estan aplicant unes 70 unitats de la XES, i la proposta es podria aplicar als Ajuntaments, sobretot als més petits i, principalment, a través de les clàusules socials.

Amb la realització d’aquesta jornada de debat emmarcada en  la campanya “Recooperem l’economia” des de la CUP de Barcelona es pretenia avançar en el coneixement de models, experiències i propostes de municipalització de sectors econòmics estratègics i d’altres impulsades des de l’economia social i solidària, per tal de seguir en el desenvolupament d’una proposta programàtica d’estratègia productiva i model econòmic per Barcelona.

VIDEOS DE LES JORNADES

Altres enllaços relacionats:

· La CUP de Barcelona denuncia que el Mobile World Congress, lluny de beneficiar la ciutat, eixampla les desigualtats socials i econòmiques: http://www.barcelona.cup.cat/noticia/la-cup-de-barcelona-denuncia-que-el-mobile-world-congress-lluny-de-beneficiar-la-ciutat 

· Balanç Mobile World Congress: https://www.youtube.com/watch?v=kBEMLcGAAiA 

· L’anàlisi crítica amb la “Marca Barcelona” assenyala el punt de partida per a la campanya “Recooperem l’economia” de la CUP de Barcelona: http://www.barcelona.cup.cat/noticia/l%E2%80%99an%C3%A0lisi-cr%C3%ADtica-amb-la-%E2%80%9Cmarca-barcelona%E2%80%9D-assenyala-el-punt-de-partida-la-campanya- 

· Anàlisi crítica del model productiu i estratègia d’inversió econòmica de l’Ajuntament de Barcelona: http://barcelona.cup.cat/pagina/recooperem-l%E2%80%99economia