Aquest migdia, coincidint amb el darrer dia del Mobile World Congress, la CUP de Barcelona ha convocat una roda de premsa on ha denunciat els objectius estratègics als que respon l’organització d’aquest esdeveniment i les implicacions econòmiques i socials que comporta per a la ciutat i per als seus ciutadans.

La CUP de Barcelona ha posat de manifest que l’Ajuntament de Barcelona està seguint una estratègia “neoliberal” per a fer front a la crisi econòmica des de la ciutat. L’estratègia econòmica a la que respon pretén generar “riquesa” i ocupació en base a l’atracció de capitals estrangers que inverteixin en Barcelona. Pretén construir una ciutat atractiva per a fer negocis a nivell internacional. L’estratègia neoliberal de la “Marca Barcelona” està promovent esdeveniments i serveis “d’excel·lència” per tal d’atraure un turisme que inverteixi en la ciutat.

Aquesta estratègia neoliberal que segueix l’Ajuntament de Barcelona s’exemplifica amb l’organització de l’esdeveniment “Mobile World Congress”. Està generant una “riquesa” i una ocupació basada en la reducció d’impostos i barreres al gran negoci empresarial, facilitant així la inversió. Una inversió, però, orientada en el benefici privat i en la sobreproducció, ara en la “bombolla turística”. Una estratègia, en cap cas, orientada ni planificada a respondre a les necessitats socials, sinó que afavoreix a aquells qui tenen més recursos econòmics i precaritza i exclou a aquells qui en tenen menys.

Aprofitant l’esdeveniment del Mobile World Congress, des de la CUP de Barcelona s’ha volgut fer una anàlisi dels interessos que hi ha al darrere d’aquest esdeveniment, i de les implicacions econòmiques i socials que comporten per a la ciutat. Unes implicacions que no han estat denunciades en el seu conjunt:

1.      Davant de l’afirmació que el MWC genera ocupació i beneficis derivats per a la ciutat, afirmem que: els gran beneficiats, si no únics, són, a banda de les grans empreses multinacionals del sector del mòbil i les TIC que s’estan promocionant a la Fira, els sectors turístics de l’hostaleria i la restauració de luxe. Els beneficis derivats d’aquest congres en cap cas es dirigeix a l’oferta de béns i serveis que puguin oferir les petites i mitjanes empreses de la ciutat, i encara menys el comerç de proximitat.

2.      Darrere l’estratègia d’organitzar aquests esdeveniments que pretenen desenvolupar la “Marca Barcelona” al món podem situar al darrera la plataforma empresarial “Barcelona Global”. Es tracta del lobby empresarial de Barcelona que pactar amb l’Ajuntament l’estratègia “Barcelona Creixement” i que guia explícitament l’estratègia econòmica de l’Ajuntament en el Pla d’Actuació Municipal. Aquesta plataforma la conformen, entre d’altres: Abertis, Agbar, Agrolimen, Applus, Banc Sabadell, Circulo Ecuestre, Cuatrecasas, Deloitte, ESADE, IESE, Fira deBarcelona, Freixenet, GBS FInanzas, Grupo Godó, Media Planning, Puig, SABA.

3.      L’ocupació directa generada per l’organització del MWC es tracta d’una ocupació temporal i intensificada. Les tipologies de treball majoritàries generades són les de; personal de neteja, seguretat, xofers, control d’accessos i muntatge-desmuntatge. Les condicions de treball d’aquests contemplen jornades laborals de 14 hores (neteja), 16 hores (seguretat) i doble jornada continua de 8 hores –a la pràctica 16h-, (accessos i muntatge).

4.      L’esdeveniment concret del MWC produeix i reprodueix l’organització sexual del treball més sexista. L’ocupació generada per a les empreses del sector mòbil es divideixen en homes, encarregats de gestionar l’explicació dels productes que ofereixen i negociar possibles negocis amb els congressistes, i en dones: hostesses que ofereixen, uniformades diferent als homes, únicament propaganda dels estands. Aquesta divisió del treball del MWC també es pot contrastar amb la presència d’un 10% de dones conferenciants, i encara menor de congressistes.

5.      Afirmem que a banda de la promoció dels sectors econòmics de la tecnologia del mòbil i del turisme (hostaleria i restauració) s’està promocionant, silenciosament, el sector de l’espectacle i treball sexual. Les empreses de xofers que transporten als congressistes per la ciutat (monovolums amb vidres tintats, Mercedes amb matrícula alemanya) disposen d’un catàleg dels establiments on es realitzen aquestes activitats que s’ofereixen als congressistes. Un catàleg classificat amb les categories: Sex clubs, Massage with happy ending, Massage without happy ending. Uns establiments que s’han vist fortament beneficiats com exemplifiquen les cues de taxis, monovolums i Mercedes en les cruïlles i voreres a la nit (per exemple: c/Aribau, c/Passeig de Gràcia o c/ Còrsega).

6.      La lògica a la que respon l’organització del MWC evidencia a qui beneficia i a qui perjudica amb els tractes de favor en el transport públic de Barcelona. Mentre s’ofereix una targeta de transport específica pel MWC amb viatges infinits, la ciutadania organitzada protesta per un #StopPujadesTransport que ofega cada cop més la quotidianitat de les classes socials més empobrides en l’ús d’un servei públic bàsic.

Amb aquestes afirmacions volem concloure que les implicacions econòmiques i socials del MWC: afavoreixen els interessos de grans empreses i no de petites i mitjanes; precaritzen les condicions laborals de les treballadores contractades; reprodueixen i escenifiquen la divisió sexual del treball més sexista; promouen directament el sector de l’espectacle i treball sexual i evidencien l’orientació d’estratègia econòmica neoliberal de l’Ajuntament de Barcelona.

CUP de Barcelona, 27 de febrer de 2014